Universos paral·lels

En aquesta ocasió, profunditzo encara més en el món oníric que sempre m’ha captivat i que em motiva cada dia més, per jugar amb la realitat i el món dels somnis, fent una reflexió sobre fets i sentiments que em preocupen com la solitud, la lleugeresa de l’espai i la matèria, l’egoisme, el treball en equip, la passivitat de les masses davant dels fets que afecten a tots, individualitats autoritàries que adrecen no se sap ben bé on ni amb quina finalitat, espiritualitat, calma, meditació, etc. 

Per això dibuixo personatges que representen l’ésser humà situat en universos paral·lels, enfrontat a situacions impossibles, davant d’objectes, fruites, hortalisses etc. Immensos, que d’una o altra manera els fa dubtar i a voltes prendre riscos, amb la intenció d’invitar a la Reflexió, d’on venim, a on anem, on som i qui o què som. La petitesa de l’home/dona davant la natura, que estem fent amb ella, la prepotència absurda que ens fa creure que som lo més gran i important de l’univers, però que si observem en perspectiva, ens n’adonem de quant petits i insignificants som i que per no fer-ho, sovint ens porta a conductes autodestructives. Tot això en un entorn eteri i una atmosfera suau i inquietant que invita a la reflexió, a introduir-se en aquests universos paral·lels per a situar-se com un personatge més de l’obra. Com sempre en tota la meva obra, el misticisme subjacent i del qual mai defugiré es troba cada cop més evident. 

Canano

Pintor nascut a Torreperogil, Jaén el 1959, d’arrels andaluses, però penedesenc de cor, que -com molts altres creadors d’avui- no pot pensar en una altra activitat que l’estrictament pictòrica. Són artistes – sobretot els sorgits artísticament en la dècada dels anys 80 – que arrosseguen tota una tradició pictòrica, esdevenint els hereus directes de llenguatges tan arrelats al nostre país com ho han estat l’informalisme dels anys cinquanta, la nova figuració o l’hiperrealisme. La poètica de la matèria, la manipulació i la sedimentació dels diferents materials emprats participa del concepte propi de l’informalisme matèric, tendència que ha marcat tota una generació de joves creadors espanyols.

Canano reprèn la tradició matèrica per incorporar-la com a orografia del suport pictòric. Tractats com a pell adobada, l’artista materialitza els seus fragments de paisatges en evocacions denses que acumulen molta consistència textural i una profunda arrel històrica. A base d’irregulars gruixos de massilla damunt fusta estesos a base de pentinar-los sobre el suport per obtenir relleus i textures, pinta amb acrílic temes d’un cert realisme màgic. Amb subtils pinzellades poc sucoses, intentant que el rastre i l’empremta no siguin perceptibles, va construint i definint les seves composicions. Pintura tractada com a mapa, com a pell i com a espai de confluència entre matèries i colors; un treball d’una incontestable afirmació pictòrica. Amb una dicció molt assossegada i plàcida, la seva veu és tàcita i lacònica i la seva expressió empra les paraules necessàries, fent-ho amb un to baix per no destorbar la pau existent. 

Capaç de perpetuar moments efímers i transformar allò més familiar en un paratge estrany. 

Les seves obres no conviden a la simple mirada, sinó que ens condueixen a la contemplació, ja que la mirada pot ser absent i ràpida, mentre que la contemplació exigeix recolliment i reflexió. Lluny de la visió ràpida que caracteritza la societat contemporània de les comunicacions, amb la velocitat i superficialitat amb què sovint es tracten, l’obra de Canano ens introdueix en una vivència estètica que demana reeducar la contemplació, la introspecció i les sensacions. Unes composicions -enquadrades dins d’un realisme màgic – que parlen per elles mateixes i no necessiten de teories, ni de justificacions literàries, ni tant sols d’explicacions. En un temps tan saciat de reflexions teòriques, de pautes narratives que ens volen fer veure el que no hi ha, les obres de Canano arriben a l’espectador directament, carregades d’evocacions. 

L’art ha de ser capaç de despertar la imaginació, aquella capacitat creadora de la ment que ens permet viure altres realitats. D’aquí la seva grandesa que ens obre les portes a altres mons i ens permet de passejar-nos-hi per obtenir noves sensacions. 

Joan Gil Gregorio Membre de l’Associació Internacional de Crítics d’Art

Somian moments d’estiu 49x36cm – Mixta sobre paper artesanal bo
Títol:        Torres – 2    
Mides:      49 X 36 cm.
Tècnica:   Mixta sobre Paper artesà
Títol:        Curiositat perillosa 
Mides:      49 X 36 cm.
Tècnica:   Mixta sobre Paper artesà